Instal·lació audiovisual de Jaione Camborda que qüestiona la funció tradicional de la pantalla de cinema i la relació entre visió i imaginació. En lloc d’oferir imatges visibles, la peça les oculta, convidant l’espectador a imaginar allò que no pot veure. Presentada com una retroprojecció orientada en direcció oposada al públic, dins d’una sala fosca envoltada de boira artificial, l’obra crea una experiència immersiva on el límit de la percepció esdevé protagonista. Assaig fílmic sobre la sordceguesa transforma l’acte de mirar en un exercici sensorial i poètic d’atenció i absència.