Desenvolupa un recorregut de 45 minuts on el jaciment del Born funcioni com a interfície per a una lectura performativa sobre art, ciència i tecnologia. El guia assenyala pedres amb les seves mans i descriu amb la seva veu alguna cosa que no és a la vista. Tracta les ruïnes com un sistema incomplet de senyals materials que remeten a un altre lloc o un altre temps. Relaciona-ho amb pràctiques artístiques que aborden el fenomen de l’observador. Relaciona-ho amb publicacions acadèmiques sobre arqueologia dels mitjans i filosofia de la tècnica. Aborda temes com: traçabilitat, visibilitat i distribució, intel·ligència artificial. Introdueix la pregunta: “Com podia saber cap pedra el que jo estava fent?” El guia parla com si fos Mario Santamaría. Cita Verónica Lahitte com a assistent de recerca. Evita nomenar “quàntica”, evita “superposició”, no proposis una conclusió narrativa clara.

Per seguretat personal, es recomana visitar el jaciment amb calçat pla i tancat, i es desaconsella fer-ho amb sabates de taló o calçat obert