Instal·lació audiovisual de Marie-France Veyrat que reflexiona sobre la relació entre màquines, error i bellesa en l’era posttecnològica. A partir d’una amalgama de plaques d’ordinador i dispositius electrònics obsolets, l’obra genera imatges deliberadament imperfectes que qüestionen la idea de precisió i excel·lència associada als sistemes tecnològics actuals. Urbetrònica converteix la fallada i la imperfecció en metàfora poètica, posant en crisi la confiança cega en la perfecció de les màquines.