Del 18 al 23 de novembre, en el marc de la Biennal Ciutat i Ciència 2025, el Born Museu d’Història de Barcelona, acollirà un conjunt d’exposicions permanents que es podran visitar durant tota la setmana (també durant la Nit de Ciència). Són propostes que uneixen investigació científica i creació artística per reflexionar sobre qüestions com el buit, la incertesa, la matèria o la relació entre tecnologia i natura.

Les instal·lacions, creades per artistes i col·laboradors provinents de disciplines com la física, la filosofia o les arts digitals, converteixen la ciutat en un laboratori obert de percepció i pensament. A través de materials, sons, llums i espais immersius, el públic és convidat a experimentar conceptes propis de la recerca de frontera, un dels eixos centrals de la Biennal, des d’una mirada poètica i sensorial.

El físic i artista Pep Vidal proposa una escultura conceptual i científica que converteix el “no-res” en matèria tangible. La seva peça, titulada { }, és un cub de 83 centímetres d’aresta i gairebé una tona de pes que conté en el seu interior una càpsula d’ultrabuit: un espai on la pressió atmosfèrica és extremadament baixa i on les interaccions físiques pràcticament desapareixen.

El procés de creació ha implicat procediments científics de gran precisió i materials d’alta tecnologia per aconseguir un grau de buit gairebé perfecte. L’obra transforma així l’absència en presència, mostrant la fragilitat dels sistemes i la complexitat de les seves relacions.

Quantum Chaos Set 

L’artista australià Paul Thomas, en col·laboració amb Jan Andruszkiewicz, presenta una obra que trasllada al camp visual i sonor la idea de caos quàntic. Mitjançant dades reals i simulacions científiques, Quantum Chaos Set explora com la incertesa i els fenòmens del món quàntic han transformat la nostra percepció cultural del món clàssic.

La instal·lació crea un espai liminal i immersiu, on els límits entre ciència, art i filosofia es dissolen, i on el públic pot experimentar físicament l’ambigüitat del coneixement. L’obra no ofereix respostes, sinó una sensació d’oscil·lació constant, com el propi comportament de les partícules subatòmiques que representa.

Urbetrònica 

En un moment històric dominat per la precisió algorítmica, l’artista Marie-France Veyrat reivindica l’error com a font d’expressió i coneixement. Urbetrònica és una instal·lació audiovisual construïda a partir de restes de plaques d’ordinador, circuits i dispositius electrònics obsolets.

Les imatges i sons que genera no són producte del control, sinó de la fallada. En aquesta poètica de la imperfecció, Veyrat qüestiona la confiança cega en la tecnologia i ens recorda que la bellesa sovint neix del que no funciona com s’esperava. L’obra estableix un paral·lelisme entre la fragilitat de les màquines i la condició humana.

Quantum Sensing Infrastructures. Deep Underground Architectures for Spectral Matter

Blanca Pujals ens porta un assaig visual en vídeo monocanal que proposa un viatge a través de les grans infraestructures científiques subterrànies (com els laboratoris de física de partícules o detectors de neutrins) que exploren l’origen de la matèria i de l’univers. Aquests espais es revelen aquí com a ecosistemes sensorials on científics, màquines i dades interaccionen per generar coneixement. L’obra convida a reflexionar sobre els límits de la percepció i la representació científica, i sobre la manera com la ciència construeix els seus propis paisatges, sovint invisibles per a l’experiència quotidiana.

Luci, sin nombre y sin memoria

Inspirat en el comportament col·lectiu de les cuques de llum als manglars del sud-est asiàtic, l’artista i compositor Josep Manuel Berenguer presenta una instal·lació formada per 64 unitats sensibles a la llum i al so. Cada mòdul emet i respon a estímuls de manera autònoma, però el conjunt tendeix espontàniament cap a una harmonia col·lectiva.

El visitant pot alterar la lluminositat de l’espai i provocar noves configuracions lumíniques i sonores, participant així en un ecosistema de sincronització que evoca la manera com els sistemes naturals troben equilibri dins el caos. 

Probable Drawings

El duo britànic Semiconductor presenta una sèrie de dibuixos realitzats amb una única línia contínua que representa els orbitals electrònics, les zones on els electrons podrien trobar-se però mai amb certesa absoluta. L’obra mostra mapes de probabilitat, convertint el llenguatge gràfic en una metàfora de la incertesa quàntica. La combinació de tècniques manuals (com el paper carbó) amb tecnologies digitals (plòter) deixa visibles les imperfeccions del traç, que esdevenen expressió de la bellesa de l’atzar.

Assaig fílmic sobre la sordceguesa

L’artista i cineasta Jaione Camborda proposa una experiència cinematogràfica que qüestiona el paper tradicional de la pantalla i la relació entre visió i imaginació. Una projecció d’esquena al públic, dins una sala fosca i envoltada de boira artificial. En lloc d’oferir imatges visibles, l’obra oculta per revelar, convidant l’espectador a imaginar allò que no veu. Aquest “assaig fílmic” converteix l’acte de mirar en una experiència sensorial i poètica que posa a prova els nostres límits perceptius i redefineix el llenguatge cinematogràfic com a espai d’escolta i absència.

 

Les exposicions permanents obre una finestra a un territori on l’art, la ciència i la filosofia es troben per qüestionar el que sabem. Amb aquestes propostes, la Biennal reafirma el seu compromís amb la divulgació científica, la creativitat i el pensament crític, i consolida el paper de Barcelona com a capital científica i cultural del sud d’Europa.