Les filòsofes Vinciane Despret i Donna Haraway uneixen les seves veus en aquesta peça audiovisual de la cineasta Diana Toucedo, basada en dues de les seves faules, Les històries de Camille, de Haraway, i l’Autobiographie d’un poulpe, de Despret.

En un futur indeterminat, Camille i Ulysse relaten les històries entrellaçades de les primeres generacions de les seves comunitats d’humans i no-humans, les comunitats del compost. Camille s’associa simbiòticament amb papallones monarques, les rutes migratòries i hàbitats de les quals als Estats Units, Mèxic i Canadà estan en perill. Ulysse, com tots els Ulysses de la comunitat, experimenta amb la possibilitat de viure en la presència dels pops ja extingits, aprenent-ne els gestos, el llenguatge i les formes de sensibilitat summament particulars.

Filmada com un conte oral i una correspondència entre els dos narradors i les seves faules, la pel·lícula segueix les formes de viure i de morir de les comunitats en un planeta malmès així com el domini cada vegada més gran d’aquestes comunitats en un nou camp científic, la terolingüística, o l’estudi dels llenguatges animals. Els narradors, en sintonia amb els seus companys simbiòtics, es tornen cada més sensibles a les possibilitats de creixement dels éssers tentaculars i metamòrfics.