Ciència Participativa i Cultura Científica
La ciència sovint ha estat aïllada de la ciutadania perquè molts estudis i descobriments no s’expliquen de forma comprensible.
Intel·ligència Artificial i Democràcia
Els sistemes computacionals han avançat fins a crear models de processament d’informació amb capacitats extraordinàries.
Habitar els límits
La quàntica està traspassant les fronteres d'allò que fins ara no era conegut, i això ens obre a noves oportunitats i reptes.
Geopolítica
Els molts reptes que afronta la humanitat avui són importants i cal abordar-los a escala planetària.
Pilars temàtics
La Biennal et convida a viure el coneixement científic des de moltes dimensions. Descobreix-les a través de les activitats distribuïdes en els quatre eixos temàtics d’aquesta edició.
La informació (quàntica) és poder
Malgrat tenir més de 100 anys de vida, la física quàntica és una teoria jove. Encara ens pot reservar, per tant, algunes sorpreses. Després de la primera revolució quàntica, els avenços en la comprensió de la teoria i els desenvolupaments tecnològics que va propiciar han donat lloc a una nova onada d’aplicacions basades en l’estudi dels sistemes físics des d’un punt de vista nou: qualsevol sistema físic conté una informació i quan interactua amb un altre se’n produeix un intercanvi.
Observar, destruir, aprendre
Els humans aprenem amb l’observació i la reflexió del que veiem o percebem. Examinar un objecte vol dir interactuar-hi d’alguna manera. Per exemple, per saber a quina velocitat va un cotxe, cal fer-li una foto. Això vol dir que una càmera li envia llum (com un flaix), aquesta llum rebota en el cotxe i torna a la càmera, que capta la informació. En aquest cas, el cotxe no es veu afectat per la llum. Però en el món quàntic aquest efecte és molt diferent. Per saber com es mou un electró, per exemple, també cal enviar-li llum, però aquí la llum sí que pot alterar el comportament de l’electró.
Habitar els límits
La recerca de frontera com la que va donar lloc a l’eclosió de la física quàntica treballa permanentment en els límits del que és conegut. Si fem el símil amb un cercle de llum en un escenari i assumim que la zona il·luminada és el coneixement i la zona de foscor conté tot el que és desconegut, a mesura que augmenta el coneixement i s’eixampla el cercle de llum, el perímetre d’aquest cercle, que és el límit entre el que es coneix i el que no, també augmenta.